MissRedCape80

Gabriela, 5 anys, Iniciació a la Dansa II:

Treballo amb aquestes nenes en una consulta d’una pedagoga i es fa un treball molt bonic i protegit. És un àmbit on elles poden expressar-se tal com volen, sense la intervenció de pares ni adults.
La setmana passada va morir el cosí petit d’una de les alumnes i vam fer una espècie de classe de dol i d’acompanyament a la mort i explicar una mica el què significa tot plegat.
Vam posar una espelmeta pel cosí i per totes aquelles persones que tenim lluny o que han mort…
Va ser realment molt emotiu. Com que els pares de la nena a la que se l’hi havia mort el cosí, no ho havien volgut explicar als altres, era una mica estrany que les nenes haguéssin encès espelmes a la classe de dansa sense cap motiu. Vaig decidir sondejar-les per veure si parlava jo pare per pare o les deixava a elles que expliquéssin el que havien fet:

– Bueno, ¿y cuando los papis os pregunten qué habéis hecho hoy, qué les vais a explicar?
La Gabriela:
– Pues lo que hemos hecho, que hemos puesto LAS VELAS PARA HABLAR CON LOS MUERTOS.

0 respuestas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *