Ir al contenido principal

MissRedCape80

Aquesta setmana, la que considero la meva germana, va deixar-me un missatge sorpresa al meu bloc. Resulta que m’havia concedit aquest premi. Premi que agraeïxo moltíssim però poc merescut per les raons que cito ara mateix: fa dos dies no sabia ni com s’adjuntava una foto; escric poquíssim perquè encara lluito amb la vergonya de saber que en una altra pantalla lluny d’aquí algú pot estar-me llegint i interpretant entre línies què és el què sento o intuïnt, encara que només sigui una mica, qui sóc; quan algú em deixa un missatge i vull agregar el seu bloc, no ho sé fer; ni posar l’enllaç aquell tan bufó amb les fotos del flickr; ni el comptavisites, encara que per sort sé que no en són gaires..Tot i així, agraeïxo la seva confiança no en el que he escrit fins ara sinó en el que sap que escriuré a mesura que vagi agafant confiança. I més ara, que començo a ressucitar d’unes angines terribles que m’han tingut al llit varis dies amb molta febre i que m’han fet valorar la possibilitat d’expressar-me en un àmbit com aquest, tan personal i alhora anònim. De vegades, aquestes experiències sí que són un premi.

Un comentario

  1. I tant que te’l mereixes! Per la creativitat i la il·lusió amb les que fas les coses!T’he tingut abandonada a tu (i a mi mateixa) aquests dies. He fet un parèntesis d’internet… sorry. Però veig que ja ho has aconseguit!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *