Ir al contenido principal

MissRedCape80

I de sobte ho vaig veure clar: la meva cara no podia dibuixar cap dels somriures d’abans, no podia expressar cap emoció que no sentia, no podia fer veure que estava a gust, no sortien paraules de la meva boca…No tenia res a dir-li. La meva careta havia caigut. Del tot. No sabia ni com ni quan. Segurament era un procés que s’havia anat produint a poc a poc, des d’aquella davallada als inferns de feia 3 setmanes, des d’aquell encontre amb la pròpia ombra.

Ja no podria fingir més. Vaig adonar-me que aquella relació era falsa. De l’altra banda jo no en rebia res, absolutament res. I de la contrària, si no l’hi solucionava la vida, tampoc volia res amb mi, simplement la movia l’ interès i l’egocentrisme.

Aquella mateixa tarda, assegudes en una cafeteria propera a casa, amb 2 cafès amb llet descafeïnats de sobre, que havien deixat la llet excessivament blanca i dolça. Una llet no el suficientment calenta com per saborejar-la. Tot plegat, creava una atmosfera nauseabunda i asfixiant. Jo no podia deixar de fumar i pensar: això és tot el què en trec d’aquesta relació: anar-me’n a casa plena de fum i sense energia.

Passades 3 hores de converses falses, tenses, insulses, d’un paquet de tabac encetat i esgotat i de cares que ja no podien fingir més, i sobretot, de maldats encobertes, vaig anar-me’n a casa pensant:

– No penso deixar-li posar un peu en aquesta casa. No penso oferir més la meva intimitat, la meva parella, la meva vida. Tot allò que jo he après amb l’esforç de l’experiència.
– La meva vida és meva. Tu, guanya’t la teva, no intentis comprar-te’n una igual. No intentis comprar-me, enganyar-me, manipular-me o fer-me mal. Sempre surt malament.
– Les caretes sempre acaben caient. I la teva cara hauria de caure, però de vergonya.

4 respuestas

  1. Si et sents malament i res et reconforta més que esplaiarte escribint, llegeix alguna de les narracions que et recomanaré. Veuràs frustracions diverses de moments incompresos. Són genials , a mi m’encanten.

  2. Disfresses d’amistat cordial que l’únic que realment t’ofereixen són enveges, codícies, frustració, desesperació… A vegades ens sorpren veure el rostre d’altri, i veure la nostra pròpia ceguesa i inocència, oi?Però com em deies tu mateixa el divendres, no la perdis mai aquesta inocència, aquesta cordialitat, aquest donar-ho tot sense esperar res a canvi. Et fa ser tal com ets, i creu-me, això és genial!Senzillament tanca l’aixeta quan calgui, com ara. Els punts i a part solen servir força!Pensa en aquella cita que tant em va agradar (http://somnisirealitats.blogspot.com/2008/01/paraules-que-fan-pensar.html), «ningú no pot anar molt de temps disfressat». I la seva careta acaba de caure, per sort teva!Petons guapíssima!

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *