Escola de dansa Malka
Entre els meus propòsits no d’Any Nou sinó de vida, últimament em rondava pel cap la possibilitat d’obrir el meu propi centre, la meva pròpia escola de dansa. De dansa, per dir-ho d’alguna manera perquè donat que el meu treball és molt concret i específic, mai acabo de saber ben bé si es basa en la dansa o ratlla i gairebé envaeix el camp de la teràpia. En el meu centre hi hauria un espai per la Pedagoga amb la que treballo, per les teràpies manuals i energètiques de la meva mare, per nens, pares, avis i si m’apures…animals de companyia.M’agrada la vida que porto, sempre amunt i avall, d’escola en escola, de poble en poble…Cares noves, nens il.lusionats, adolescents emocionats…Treballar amb la gent en les seves hores de lleure, sense pressions, podent-los ensenyar sense que sentin que el resultat final es resumeix en un número. El resultat final és la satisfacció d’un salt, una coreografia, la música o haver fet nous amics cara a cara i no a través d’un xat informàtic. Però alhora, aquest ritme de vida és esgotador. Ja no dic quan arriba el moment de cobrar: si es tracta de l’ajuntament, ja puc esperar asseguda; si és un grup de pares, mai saben a qui l’hi toca o no tenen canvi o…A Pamplona no sol fer gaire bon temps, i menys aquest any, així que els que som de secà, aprofitem qualsevol raig de sol per anar a parar-lo a alguna terrasseta. I just al costat de casa, hi ha un passeig peatonal amb un bar preciós que treu les taules al sol sempre que hi ha oportunitat. Gairebé les treu per nosaltres, ens diu sempre l’amo.Al costat d’aquest bar, hi ha una antiga cafeteria-llibreria, que porta 2 dies amb un cartell enorme que diu: SE VENDE.Somiar es gratuït, però juro que quan vaig veure el cartell, el meu estómac es va encongir en un munt de pessigolletes o papallones. Les mateixes que quan t’enamores. M’hauré enamorat d’aquest lloc preciós? Cada dia miro a través dels enormes vidres que té i somio: aquí la sala de ball, aquí la recepció, mantindria la cafeteria i hi posaria uns grans miralls, el llibre que un dia publicaré anirà aquí (això seria un altre dels propòsits)…I a sobre dels enormes vidres, amb unes lletres precioses, hi posaria: Escola de Dansa MALKA.De vegades, llançar els somnis a l’aire és el primer pas per fer-los realitat, no?
El mètode Pilates
Els que em coneixeu ja sabeu que em dedico al món de la dansa, psicomotricitat, consciència sensorial… i varietat de noms que van variant al llarg del temps, seguint les modes i volent dir, al capdavall, el mateix. Fa un mes que he començat un curs per treure’m el títol d’Instructora en el Mètode Pilates. Un mètode que segons sembla, es «lo más de lo más». Et deixa estirat com la Nicole Kidman, conservat i superdotat com la Sharon Stone… En fi… No comments. Al final, amb la tonteria, he sumat a les meves ja esgotadores 20 hores d’exercici físic setmanal, un curset intensiu de Pilates de 12 hores cada cap de setmana. El primer dia que vaig arribar allà, em vaig trobar amb una gent molt professional que em van ensenyar a fer correctament els exercicis que aquest senyor il.luminat va inventar durant la 2a Guerra Mundial. Segons la meva opinió, i sense despreciar la creativitat d’en Joseph Pilates, m’he estat passant 12 hores del meu preuat cap de setmana fent els exercicis de gimnàstica de tota la vida. Ara bé, fets molt correctament perquè a qui se l’hi hauria ocorregut quan erem petits apretar la vagina i el sòl pèlvic, estirar-nos en cubito supino, apretant el melic contra el terra, estirant la fascia lata, contraure l’esfinter a l’hora que contorsiones les cervicals en un pla sagital, i que apretes el cartílag del fèmur cap a la pelvis. I saber que resulta que quan tota la vida has flexionat el genoll, en realitat l’estaves extenent i que en un pla frontal, no pots flexionar-te endavant perquè només et pots moure de costat i que per realitzar els exercicis bé has de respirar com si anéssis a parir. I sí, el Pilates serà saníssim, però des que he començat el curs, m’he vist atacada per una quantitat de virus inhospitada: he tingut una grip d’aquelles de 39 de febre, un principi de pneumonia, el virus de l’estómac i una mala llet quan comença la setmana i estic agotada que això sí que no hi ha antibiòtic ni homeopatia que ho curi. Ara, com justifiquen els 1000 euros que val el curs si almenys no m’han ensenyat a contraure la pelvis i vascular-la en comptes d’apretar el cul com hem fet tota la vida? Crec que de tant fer-ho m’ha sortit un hemorroide. No és broma.
SuperWoman
El mite de la Superwoman acaba quan et poses a dormir, extenuada, una migdiada el diumenge i t’aixeques amb una febrada que et deixa inmòvil al llit durant dies. Tot i així, tu vols mantenir el ritme: treballadora activa i fervent, asseguradora d’una llar neta, acollidora i perfumada, intel.lectual i devoradora de llibres, esportista, entregada a la teva filla animal amb llargs passejos nocturns i dona sexy i arreglada pel seu marit. Ai senyor! Tot s’esfuma quan la grip es complica en pneumonía. Dona de cabells bruts i ulleres entelades, de llavis tallats i cremats per la febre, flemes de sang poc sexys, suades sota els llençols però no fruit del sexe, devoradora de programes televisius d’entreteniment i baixa moral, descuidadora de la llar, ara bruta i plena de pèls i abandonadora familiar, doncs a la gossa ningú l’hi pot procurar llargs passejos, lectora de revistes com el Cuore i hores i hores de son i deliris nocturns. Sí, entre la Superwoman i la Superdesperdici humà, hi ha una fina línia que conforma la realitat, l’autèntica realitat del gènere femení, i a la que totes hauriem d’aspirar. Però, potser no em féu cas perquè la febre i el Cuore no em deixen pensar amb claredat.