Plaers
Sortir d’una classe en plena tardor, quan la boira cau damunt del cotxe i el poble ja dorm. Sentir que has fet una bona feina: que has donat i has rebut; que has treballat i que has rigut; que han après i que has après.Conduïr. A les fosques. El cotxe, la música i la carretera. I que de cop i volta se t’acudeixi una coreografia sencera sense moure el peu de l’accelerador.Sentir que la creativitat corre per dins teu, que et sents segur en aquell petit espai. Saber que la vida no pot ser mér perfecta que en aquell petit instant.Escriure en un paperet parada al semàfor: «recorda aquest moment, recorda lo feliç que et sents, perquè la felicitat no és res més que això, que aquest precís instant».
Frase del dia (13)
Eva i Laura, 6 anys: – Y así, ya sabemos que contraer la tripa nos ayuda a mantener el equilibrio, y también hemos aprendido un nombre nuevo: los músculos de la tripa se llaman…– (LAURA)¡Yo lo sé! ¡Músculos ORINALES!– (EVA)¡Jjajajjaja! Que noooooo…..¡Músculos ORIGINALES!
Escola de dansa Malka
Entre els meus propòsits no d’Any Nou sinó de vida, últimament em rondava pel cap la possibilitat d’obrir el meu propi centre, la meva pròpia escola de dansa. De dansa, per dir-ho d’alguna manera perquè donat que el meu treball és molt concret i específic, mai acabo de saber ben bé si es basa en la dansa o ratlla i gairebé envaeix el camp de la teràpia. En el meu centre hi hauria un espai per la Pedagoga amb la que treballo, per les teràpies manuals i energètiques de la meva mare, per nens, pares, avis i si m’apures…animals de companyia.M’agrada la vida que porto, sempre amunt i avall, d’escola en escola, de poble en poble…Cares noves, nens il.lusionats, adolescents emocionats…Treballar amb la gent en les seves hores de lleure, sense pressions, podent-los ensenyar sense que sentin que el resultat final es resumeix en un número. El resultat final és la satisfacció d’un salt, una coreografia, la música o haver fet nous amics cara a cara i no a través d’un xat informàtic. Però alhora, aquest ritme de vida és esgotador. Ja no dic quan arriba el moment de cobrar: si es tracta de l’ajuntament, ja puc esperar asseguda; si és un grup de pares, mai saben a qui l’hi toca o no tenen canvi o…A Pamplona no sol fer gaire bon temps, i menys aquest any, així que els que som de secà, aprofitem qualsevol raig de sol per anar a parar-lo a alguna terrasseta. I just al costat de casa, hi ha un passeig peatonal amb un bar preciós que treu les taules al sol sempre que hi ha oportunitat. Gairebé les treu per nosaltres, ens diu sempre l’amo.Al costat d’aquest bar, hi ha una antiga cafeteria-llibreria, que porta 2 dies amb un cartell enorme que diu: SE VENDE.Somiar es gratuït, però juro que quan vaig veure el cartell, el meu estómac es va encongir en un munt de pessigolletes o papallones. Les mateixes que quan t’enamores. M’hauré enamorat d’aquest lloc preciós? Cada dia miro a través dels enormes vidres que té i somio: aquí la sala de ball, aquí la recepció, mantindria la cafeteria i hi posaria uns grans miralls, el llibre que un dia publicaré anirà aquí (això seria un altre dels propòsits)…I a sobre dels enormes vidres, amb unes lletres precioses, hi posaria: Escola de Dansa MALKA.De vegades, llançar els somnis a l’aire és el primer pas per fer-los realitat, no?
Roda de ballarina
Un d’aquells regals que t’animen a seguir treballant amb un propòsit. [youtube https://www.youtube.com/watch?v=YL9ISILiER0&hl=en&fs=1]