Plaers
Sortir d’una classe en plena tardor, quan la boira cau damunt del cotxe i el poble ja dorm. Sentir que has fet una bona feina: que has donat i has rebut; que has treballat i que has rigut; que han après i que has après.Conduïr. A les fosques. El cotxe, la música i la carretera. I que de cop i volta se t’acudeixi una coreografia sencera sense moure el peu de l’accelerador.Sentir que la creativitat corre per dins teu, que et sents segur en aquell petit espai. Saber que la vida no pot ser mér perfecta que en aquell petit instant.Escriure en un paperet parada al semàfor: «recorda aquest moment, recorda lo feliç que et sents, perquè la felicitat no és res més que això, que aquest precís instant».
La Runa
Tal com ella ho feia amb aquells en els que creia poder confiar, els arbres del parc també s’havien desfet de les seves cuïrasses, que jeien al terra formant una catifa cruixent, un plaer al ser trepitjada, un vici, igual que aquells plàstics plens de bombolletes d’aire.Els arbres no es protegien davant del fred, al contrari, deixaven caure totes les fulles amb la confiança que la natura els protegiria. Tot, parlat en el silenci. Ni tractes, ni contractes, ni esperances. Sols confiança. Sols el silenci de saber que tot està en ordre. L’aigua del riu on es remullaven els peus dos mesos abans gairebé cobria les fulles. Baixava amb molta força, arrossegant troncs, fulles, branques i ànecs despistats, amb cara d’esforç intentant remar a contracorrent. Va veure el seu veí que s’acostava amb una barra de pa en una bossa de plàstic i un diari a sota el braç. No volia parlar-hi. S’acabava de llevar i encara no havia dit una paraula, mantenia un discurs intern amb la seva gossa i el parc que no feia necessari haver de moure els llavis. De fet, se sentia incapaç de fer-ho, i més, amb el cos en dejú. – Bon dia maca, sembla que tornarà a ploure, no?I com si li fiquéssin un ham dins la boca i l’hi arrenquéssin les paraules, només pogué dir:– Sí. I seguí caminant.Per què? Per què trencar la vida amb les paraules? Si, al capdavall, els moments més importants sovint transcorren en el silenci.