Ir al contenido principal

MissRedCape80

Torno a passejar per boscos que,
Amb seguretat,
No tornaré a trepitjar mai més.
Recordo les meves passes per aquí i
M’oblido de si el viscut fóu en blanc i negre o en color.
Enyoro el passat,
Un passat que acumula molt més dolor que
El que pugui viure a partir d’ara.
Voldria aturar-lo.
Enmarcar una d’aquelles passes que vaig fer,
En un dia qualsevol,
Quan caminar era la única sortida.
Una darrera l’altra.
Necessito un passat estàtic,
Necessito imaginar-me inmòvil,
Vull oblidar que la vida és un procés.
Però és impossible.
Mentre recordo,
Mentre escric,
Els grills estan deixant de cantar i
El groc del sol és ara vermell.
L’entorn ha canviat totalment,
Ja no és el mateix.

Les passes que avui he fet per última vegada, les ha esborrat el vent.
Aixó doncs,
Les passes que vaig fer per primera vegada fa quatre anys,
Fugint dels altres,
Intentant caminar cap a mi,
Qui sap on són.

2 respuestas

  1. Ets persona. Vols aturar el temps. Altres en volen vendre de temps a benefici propi. Et saluda un vell. no voldria tirar enrera però aturar en lo possible…Ui!!Quina petjada serà demà? Tu ets jove i no hi penses, fas bé.Anton

  2. Gràcies per el retorn. Per mí avui ja has vist que es un dia de llàgrimes,gotetes de felicitat que em dediquen els que em comparteixen, saben que no els fallo i ells tampoc. No tinguis por de caminar per terra mirant el cel.T’ho mereixes un petó d’amic.I segueix…Anton

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *