Sols queda el meu cos
Contradint les lleis de la gravetat.
No puc dominar-ho.
I tinc por.
Tinc por però no vull que ningú m’abraci.
No vull deure res a ningú.
Vull caure sola.
I viure-ho sola.
Però caic, caic.
Caic sense fi,
I tinc por.
O avances o
El temps t’empeny,
T’ofega, t’oprimeix i,
Juga amb tu.
Riu, riu veient el teu cos.
Corbat, tens i amb por.
La por ens avisa que pot entrar el pànic ( pobrets de nosaltres), i el dolor ens fa concients del mal per posar-hi remei. Totes les metàfores poden portar-nos a la realitat més crua. Anorèxia, de dins, de dins… Por dius, quasi pànic. No voldria que et pasés .Anton.