He decidit comprar el bitllet. Aquí no hi faré mai més res.
No m’hi lliga res, excepte en Joan, i tot i així, el fantasma de la infidelitat, que no és cap altre que el fantasma de la impermanència de les coses, em persegueix sempre.
Abandonar abans que t’abandonin, enganyar abans que t’enganyin…sempre controlar la situació. És un absolut descontrol. Acabes visquent adelantant-te al que passarà, el que creus que passarà, per suposat sempre negatiu.
He comprat el bitllet perquè he anat a la meva anterior feina, a saludar-los, a fer el tallat amb ells i m’he trobat amb indiferència, males cares, rialletes i compassió.
I ara sóc a la meva botiga i em trobo amb un silenci escandalós, estanteries plenes d’objectes que ningú sembla voler, un CD que porta dies i dies girant sense que ni tan sols l’escolti i jo, en una bombolla, un aqüari de bolsos, sabates i bufandes.
Veient com fileres de persones passen per davant de la porta i cap s’atreveix a entrar.
– Ei, que m’he dutxat avui!- I és veritat, encara que m’hagi quedat sense aigua calenta amb el cap ben ensabonat.