Plaers

Sortir d’una classe en plena tardor, quan la boira cau damunt del cotxe i el poble ja dorm. Sentir que has fet una bona feina: que has donat i has rebut; que has treballat i que has rigut; que han après i que has après.
Conduïr. A les fosques. El cotxe, la música i la carretera. I que de cop i volta se t’acudeixi una coreografia sencera sense moure el peu de l’accelerador.
Sentir que la creativitat corre per dins teu, que et sents segur en aquell petit espai.
Saber que la vida no pot ser mér perfecta que en aquell petit instant.
Escriure en un paperet parada al semàfor: «recorda aquest moment, recorda lo feliç que et sents, perquè la felicitat no és res més que això, que aquest precís instant».