Ir al contenido principal

MissRedCape80

Vas tornar a casa, i tots t’esperàvem.
La humitat dels darrers mesos, havia corbat el nostre cos.
Esperàvem la teva correspondència, però el carter cada dia negava amb el cap.

Al març, va arribar una carta. La duien unes mans,
Que eren les teves. I el glaç va desfer-se.
La mare va tornar a estornudar,
I tu passàves cada vegada estones més llargues amb nosaltres.

M’agradaria acceptar que tornaràs a anar-te’n.
Però és difícil. Quan no hi ets, t’enyoro tant!
Encara que, portes l’estiu. El deixes sota una estora de verd,
una estora solitària.
Perquè t’has tornat a endur les flors al marxar.

4 respuestas

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *