Estiu 2009
Ha estat un estiu intens. Un camí sense retorn. Un estiu de creixement, de comprensió, de llargs dies al sol de l’Empordà, de la Garrotxa…Al sol dels amics de veritat, d’aquells que perduren en el temps, d’aquells amb els que et reconeixes en el llenguatge dels ulls. De moments, dels gossos jugant, la Lloba banyant-se al parc, de nits en masies, de la porca Margarita i la grip A a Londres. Dies de trencar llaços, d’alliberar-se i iniciar un camí de llibertat sense retorn. Pamplona ens espera, amb un fred impacient per arribar, amics exigents i un anglès atrofiat. Cursos de dansa i noves coneixences, dies que s’allarguen i es multipliquen. Una vida sencera s’ha viscut aquest estiu, sense necessitat de complir anys. Trista, alegre, agraïda i alhora encongida carrego les maletes al cotxe i arrenco sense mirar endarrera, amb una carretera al davant que espero que em porti d’aquí un any al mateix lloc d’on parteixo avui. Una mica més gran
Tinc el sistema…nerviós.
– Así que los niños tendrán que llevar pulseras de madera, estilo tribal, étnico…Las niñas mallot y medias, y las que no quieran y los niños, mallas y una camiseta. ¿Alguna duda?– ¡No hombre no! 20 hores després… – Perdona…¿si llevan maillot tienen que llevar mallas?¿Y la camiseta qué, encima del mallot? Cara de póquer. Somriu i respon Malka, hi ha els nenes davant i tenen molta il.lusió pel festival. – Las alas dijiste que blancas o rosas, ¿no?¿Pueden ser negras? Tic a l’ull. – Las pulseras de madera, ¿de qué tienen que ser? No em puc reprimir més: – ¡De plástico!¡Las pulseras de madera que sean de plástico! Cares de desaprovació. Malka, has perdut el control. – ¿Y qué le pongo pues? Respiro profundament: – Pues le pones un collar tuyo de verano enrollado en la muñeca y queda como unas pulseras.-¡Sí hombre! ¡Mis joyas no se las pongo que yo sólo tengo joyas buenas! Ho sento: – ¿Tienes joyas buenas de madera?¿de madera de Teka o de Sequoya? Disgust general. – Chica, quizá deberías relajarte un poco…sólo es un festival de fin de curso… 270 alumnes. 540 pares. 1 mes. 6 festivals. No sé si tornaré… P.D.: Intento deixar-vos comentaris als blogs però no em deixa l’ordinador. Hi ha algun problema general???
La frase del dia (14)
Naiha, 3 anys. – Acordáos que el lunes es el último día y tenemos merendola…– ¡Yupiii! Yo voy a traer Coca-Cola!– A mi me gusta mucho la Coca-Cola, pero la negra y la roja son para mayores y a mi sólo me dejan beber la que es para niños, que es SIN GASOLINA.
Frase del dia (13)
Eva i Laura, 6 anys: – Y así, ya sabemos que contraer la tripa nos ayuda a mantener el equilibrio, y también hemos aprendido un nombre nuevo: los músculos de la tripa se llaman…– (LAURA)¡Yo lo sé! ¡Músculos ORINALES!– (EVA)¡Jjajajjaja! Que noooooo…..¡Músculos ORIGINALES!
Escola de dansa Malka
Entre els meus propòsits no d’Any Nou sinó de vida, últimament em rondava pel cap la possibilitat d’obrir el meu propi centre, la meva pròpia escola de dansa. De dansa, per dir-ho d’alguna manera perquè donat que el meu treball és molt concret i específic, mai acabo de saber ben bé si es basa en la dansa o ratlla i gairebé envaeix el camp de la teràpia. En el meu centre hi hauria un espai per la Pedagoga amb la que treballo, per les teràpies manuals i energètiques de la meva mare, per nens, pares, avis i si m’apures…animals de companyia.M’agrada la vida que porto, sempre amunt i avall, d’escola en escola, de poble en poble…Cares noves, nens il.lusionats, adolescents emocionats…Treballar amb la gent en les seves hores de lleure, sense pressions, podent-los ensenyar sense que sentin que el resultat final es resumeix en un número. El resultat final és la satisfacció d’un salt, una coreografia, la música o haver fet nous amics cara a cara i no a través d’un xat informàtic. Però alhora, aquest ritme de vida és esgotador. Ja no dic quan arriba el moment de cobrar: si es tracta de l’ajuntament, ja puc esperar asseguda; si és un grup de pares, mai saben a qui l’hi toca o no tenen canvi o…A Pamplona no sol fer gaire bon temps, i menys aquest any, així que els que som de secà, aprofitem qualsevol raig de sol per anar a parar-lo a alguna terrasseta. I just al costat de casa, hi ha un passeig peatonal amb un bar preciós que treu les taules al sol sempre que hi ha oportunitat. Gairebé les treu per nosaltres, ens diu sempre l’amo.Al costat d’aquest bar, hi ha una antiga cafeteria-llibreria, que porta 2 dies amb un cartell enorme que diu: SE VENDE.Somiar es gratuït, però juro que quan vaig veure el cartell, el meu estómac es va encongir en un munt de pessigolletes o papallones. Les mateixes que quan t’enamores. M’hauré enamorat d’aquest lloc preciós? Cada dia miro a través dels enormes vidres que té i somio: aquí la sala de ball, aquí la recepció, mantindria la cafeteria i hi posaria uns grans miralls, el llibre que un dia publicaré anirà aquí (això seria un altre dels propòsits)…I a sobre dels enormes vidres, amb unes lletres precioses, hi posaria: Escola de Dansa MALKA.De vegades, llançar els somnis a l’aire és el primer pas per fer-los realitat, no?
Frase del dia (12)
Ana, 11 anys. – Hoy Sandra no va a venir a clase, le ha dado un ESTIRÓN en la espalda y tiene que hacer reposo.
La frase del dia (11)
Naiara, 14 anys: – Malka, hoy no sé si podré bailar mucho porqué llevo unos 15 días que me mareo muchísimo.– Oye, pues ya le estás diciendo a tu madre que te haga unos análisis de sangre.– ¡Sí, hombre! ¡No le puedo decir eso, si me hago unos análisis saldrá que fumo, y mis padres se van a enterar!
Canvis
En una setmana he canviat. Molt. Per dins. I per fora.No podria explicar en paraules els resultats d’aquests canvis. No podria explicar el què, ni com, ni per què.Una quasi grip estomacal, una quasi mort de la meva estimadíssima gossa, lectura transformadora…I ja no ets la mateixa. Segueixes tenint les mateixes dioptries però els teus ulls miren diferent; el teu cor bombeja amb un altre so; els teus peus premen el terra amb més força al caminar; les teves mans agafen amb més fermesa, però agafen menys i deixen anar més. Un seguit de cordes infinitament petites et connecten amb tu mateix. I sents que ets gairebé a punt d’arribar a casa. Sents que has canviat. P.D: Gràcies a tots els missatges durant la meva època de sequera. Ara crec que era època de silenci i gestació. De vegades l’amistat pren formes increïbles. GRÀCIES.
Sequera creativa
Potser tot anava massa bé, o patia menys stress del que em pensava, però està clar que la inspiració, les muses, el meu daimon, enginy, passió momentània…o com es digui, definitivament m’ha abandonat. No sé què escriure. Fa temps que no em ve la inspiració. Només ho comunico…
Frase del dia (10)
Andrea, 8 anys. – Andrea, ¿Qué te han traído los Reyes?– A mi muchas cosas y a mis padres un ordenador portátil para que se conecten a Internet.¡Y tenemos internet gratis!– ¿Y eso?– Es que en mi casa hay conexión WHISKY